Tinc mal de cap…” “Mai tens ganes de tenir sexe”  “Sempre em busques pel mateix” “Ja no em trobes atractiu, que no t’excito? ” “Ja no és com abans, vull una carícia i no que em fotis mà..”.

Totes aquestes expressions manifesten molt més contingut del que diuen. I alhora poden ser un camí d’inici que pot portar a molts llocs, com també a una disfunció sexual concreta.

La nostra relació amb el plaer, i no només el sexual, l’hem complicat. La necessitat de plaer no atesa ens desperta l’ansietat, la compulsió i l’excés que intenta calmar aquest buit d’insatisfacció. El plaer és pecaminós, mal vist, inacceptable, i la doble moral hi juga un paper molt important. El plaer s’ha de controlar socialment, pot ser una amenaça pels qui volen el poder… només cal recordar que la societat patriarcal en sap molt de la repressió del plaer de la dona per mantenir el control.

El plaer en les nostres vides té un lloc poc llustrat, de vegades oblidat o inexistent. La manca de plaer en les nostres relacions transpira i xopa molts espais. Prèn forma en les expressions més comuns… o en seqüencies repetitives que ens fan sentir atrapats.

Des de fa molts anys sabem que en una relació sempre s’hi dóna la comunicació. O dit d’una altra manera, no pot haver-hi relació sense comunicar. Així doncs, quan pensem que ja no ens comuniquem amb la nostra parella, situació molt habitual que registrem a les consultes, hem de pensar que en realitat sí que estem comunicant però d’una manera molt més intensa. Un silenci cap a l’altre té un gran poder per generar malestar.

En la relació sexual ens comuniquem i segons com ens sentim amb l’altra persona, la comunicació és més o menys satisfactòria. Hem de tenir en compte que la sexualitat va molt més enllà del sexe, ocupa molts espais de la nostra vida i en les nostres parelles.

Malauradament hem convertit el sexe en un espai fràgil amb les nostres parelles. Si tot va bé en la relació hi ha un pronòstic de bon sexe o un bon pronòstic per tenir sexe. Però si aquell dia o temporada hi ha discussions o qualsevol problema en la relació, l’espai de sexe és qui paga el plat.

És interessant fer l’exercici de pensar que la sexualitat va més enllà de l’acte sexual en sí. Així, podem entendre la sexualitat com a relació, com l’autorització ens ens donem per sentir plaer i per comunicar-nos.

La sexualitat comença en la intenció d’anar cap a l’altre per l’interès que va despertant el desig. S’insinua en l’afecte i l’erotisme propi, i el que et desperta l’altre. Aquest contacte afectuós–eròtic ens manté en la tensió, l’atenció i la complicitat, i ens acaba fent buscar un espai per tenir sexe. Quant més franc és l’afecte, quant menys censurat és el gest, quant més acceptada és la intenció d’aquest contacte, més forts fem els espais de la relació. Més ens nodrim juntament amb la persona amb qui volem estar.

En la sexualitat trobem els “espais” de l’afecte i l’erotisme, el sexe, l’orgasme i l’ejaculació.

En el sexe ens hi deixem anar i explorem els límits del plaer. Ha de ser un espai on cadascú s’hi senti confiat. És on posem a prova el vincle íntim, nu i que funciona si el sentim segur i sense amenaça.

Des del sexe podem anar o no, cap a l’orgasme. Aquest no pot condicionar l’espai de sexe. Fer sexe per tenir orgasme és excessivament reduït i de vegades inútil si l’ansietat substitueix el plaer. L’orgasme s’ha mitificat com un fi del plaer, fent-nos perdre la importància “d’estar” en el plaer i generant la “cerca ansiosa” de sexe.

Des de l’orgasme en el cas de l’home, com també en algunes dones, es desencadena la resposta fisiològica de l’ejaculació, com a fi i reinici de la tensió sexual. Però cal saber que son dues respostes separades que normalment son coincidents, d’aquí ve el fet que haguem unit l’un amb l’altre. És interessant separar-los, especialment a l’hora d’atendre trastorns d’ejaculació precoç en homes.

Des de l’enfocament sistèmic en el que emmarquem la teràpia sexual, deixem de pensar en el sexe com un reducte de la relació. Veiem que normalment és una cistella de problemes silenciats.

Explorar la nostra sexualitat és una manera de conèixer com ens relacionem amb nosaltres i com generem els vincles amb els demés. Pot ser una oportunitat per resoldre aspectes que van més enllà del sexe, entenent per què ens sentim d’una manera o d’una altra en el vincle íntim, per què allunyem o perseguim les relacions, o per què no aconseguim satisfer-nos fent allò que tant desitgem.

Podem anhelar una sexualitat plaent. Una sexualitat que no només rebi, que també emeti cap a altres àrees de la nostra vida i relacions. Una sexualitat franca, sincera amb la persona qui desitgem i estimem. Una sexualitat autònoma des d’on podem compartir el plaer amb l’altre. Una sexualitat transformadora de la persona, del sexe i de les nostres relacions.

En una relació feliç la sexualitat hi aporta molt. En una relació infeliç la sexualitat va quedant substituïda en un espai de sexe que es converteix en un problema. Així doncs podem triar: sexualitat o sexe?