En la sessió clínica amb l’equip, hem tractat la Dismenorrea, conjunt de símptomes que mensualment acompanyen l’arribada de la menstruació a una gran part de les dones i amb una prevalença entre el 60-90%.

Però què és la Dismenorrea?

Algunes de les meves amigues havien deixat d’anar al col·legi per tenir un o dos dies abans de cada menstruació un dolor en el baix ventre, tipus còlic, d’intensitat deu, si això és el nivell màxim, que s’acompanyava de nàusees, vòmits, cefalees, marejos…ja veieu, una sèrie de simptomatologia que la deixaven incapaç de moure’s del llit. En canvi, unes altres, tenien un dolor suportable, això si, suportable, perquè prenien de dos a quatre antiinflamatoris/analgèsics per mes, per a poder realitzar la seva activitat diària, tal com era, anar al col·legi, a la classe extraescolar o fer deures….

És veritat també, que hi ha algunes dones, com jo, som afortunades i tenim la sorpresa, grata o no, de tacar la calceta, avisant-nos una vegada més, que ja ha passat més o menys un mes de l’última menstruació, sense assabentar-nos per cap altra causa.

A COS, ens plantegem acompanyar la Dismenorrea amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’algunes de les dones que pateixen aquesta molèstia, a vegades invalidant, simptomatologia.

Coordino l’Àrea Clínica del Centre, em tranquil·litza i em reconforta saber que tenim un equip de professionals que connecten els uns amb els altres per a complementar cadascuna de les seves teràpies, sumant sinergies i sense limitar-se a l’abast que cadascuna d’elles pugui tenir.

Per exemple, quan una usuària consulta per dismenorrea i és visitada per la nostra Ginecòloga, després de descartar algunes de les possibles causes orgàniques d’aquesta síndrome (analítica, ecografia, citologia), pot derivar a l’Osteòpata , perquè ha detectat que la dona a la qual està atenent, pateix també de Bruxisme i coneix bé la possible relació que existeix entre les tensions en la zona craneomandibular i les del sòl pèlvic.

També l’osteòpata de COS , en visitar a la dona en diverses sessions i anar regulant tota la zona cranial i mandibular amb la conseqüent millora progressiva tant del bruxisme com de la dismenorrea, detecta que és una usuària molt sensible al fred, i que tota la seva simptomatologia empitjora amb temperatures relativament baixes (encara que per a una altra persona poden ser normals), i deriva a Medicina Xinesa, per a tractar amb Acupuntura i Moxa, perquè l’osteòpata sap que equilibrant la temperatura interna podem equilibrar el símptoma.

I és llavors, quan la nostra especialista en Medicina Xinesa, mentre explora el pols i la llengua entre altres, observa moltíssima rigidesa en la dona, i es pregunta a si mateixa, si aquesta rigidesa s’estén a la musculatura del sòl pèlvic de la usuària i pot fer més dolorós l’arribada de la menstruació, i és quan l’Acupuntora deriva a la fisioterapeuta de Sòl Pèlvic de COS per a ajudar a alliberar-la de tal rigidesa.

Aquest és només un exemple del funcionament de COS, connexió i complement, amb l’únic objectiu de reequilibrar un organisme que es queixa.

Hi ha moltes més teràpies que poden ajudar a millorar tota la simptomatologia de la dismenorrea: nutrició, psicologia, reflexologia, teràpia neural…

Sabem que la Dismenorrea es desenvolupa en cadascuna de nosaltres de manera única i diferent, és per això, que cal individualitzar sempre per a fer una bona orientació terapèutica i aconseguir que la dismenorrea desaparegui en alguns casos o es minimitzi en uns altres, aconseguint així, una menor necessitat d’ingesta de fàrmacs que al seu torn danyen altres òrgans, i per descomptat, millorar la qualitat de vida de la dona que la pateix.

Algunes persones opinen que la Dismenorrea és un símptoma heretat dels nostres ancestres, un símptoma que somatitza i expressa tot el sofriment pel qual ha passat i passa la dona, pel simple fet de ser dona i tenir la regla. Sabem que la dona ha estat insultada, marginada, torturada, fins i tot assassinada per la presència d’aquest flux vermell, amb olor i sabor propi, que treu el cap per la nostra vagina i degota com una aixeta oberta uns dies cada mes.

La meva opinió és que existeix una memòria corporal i energètica que també es manifesta en els nostres símptomes, clar que sí, però també intervenen múltiples factors en el seu desenvolupament, com ara factors hormonals, anímics, ambientals, sexuals, inflamatoris, nerviosos, quirúrgics, genètics …. i des de COS també els contemplem.

M’agrada mirar des del constructiu sense obviar les barbaritats que encara avui existeixen cap a les dones. Crec estar en un present molt més conscient que en la meva infància, que mira cap endavant i va reparant ferides, molt lentament, amb MOLT per fer encara, però avançant. Per això proposo un comiat a la nostra memòria ancestral, perquè ja no necessitem el dolor per ser dona, i atendre un ARA connectant la Dismenorrea a la sexualitat, la Dismenorrea amb la conització, la Dismenorrea a la malaltia de transmissió sexual, la Dismenorrea a l’estrès…