Em dic Cili Basili i sóc un cili de l’epiteli respiratori.
Avui us vull parlar del meu barri, el #EpitelioEstratificadoCiliado, i del que es cou allí, que no és més que moc, i no és poc!
El nostre és un barri obrer i molt treballador. Allí vivim els Cilis, som petits tentacles que amb el nostre moviment, tipus ‘dansa del ventre’ mobilitzem el moc i el desplacem. Hi ha uns veïns (cèl·lules secretores de moc) que s’encarreguen de produir moc, i nosaltres d’escombrar-ho!… mana nassos!
Actuem com uns tentacles i batem a una freqüència de 10 a 20 vegades/segon i la nostra força i direcció de l’escombratge, sempre és cap a la faringe. Aquest moviment rítmic ‘al so del tambor’ que fa fluir el moc per a ser empassat i digerit o expulsat a través de la tos.
Hi ha una sèrie de factors que condicionen el nostre moviment ciliar,i això s’associa a un excés o un mal drenatge del moc.
1.La temperatura. La freqüència del batut ciliar disminueix per sota de 18 °C i es paralitza per sota dels 10 °C. El moviment augmenta per sobre dels 23 °C. Els bafs d’aigua calenta poden activar l’activitat ciliar i fer fluir el moc. Remei: fer bafs amb aigua i ceba. O la següent fórmula expectorant (gemmes de pi, espígol, blenera i eucaliptus). Compte els sensibles a aquestes plantes!
2.Condicionament de l’aire. L’activitat ciliar també es pot veure afectada per la sequedat o la humitat extrema. Consell: no utilitzar de manera indiscriminada humidificadors. Mirar de buscar un grau d’humitat òptim, entre 45 -55% (el podem mesurar amb un higròmetre). Ho podem corregir si és molt humit amb una pedra de sal o deshumidificador. Si és molt sec, humidifiquem amb humidificador o got d’aigua en els radiadors.
3.Canvis en la viscositat. Una mucositat bronquial molt fluida, l’activitat ciliar disminueix la seva eficàcia d’escombratge. Una mucositat molt viscosa fa un fre mecànic, que disminueix l’activitat ciliar. Consells: si la mucositat és molt espessa, mirarem d’hidratar-nos, bevent molts líquids. Evitarem aquells aliments que augmenten la viscositat i la producció de moc…reduir el consums de lactis i derivats durant uns dies!
4.Els gasos inhalats. El fum del tabac o la pol·lució atmosfèrica pot tenir també una acció estàtica en l’activitat ciliar. Recomanacions: estar en un entorn vivificat i respirar aire lliure. Afavorir l’activitat física en un entorn obert i saludable.
5.Infeccions víriques. Serà difícil evitar-les en alguna edats. Algunes infeccions virals poden influir en el moviment ciliar. La llar d’infants en edats molt primerenques exposa prematurament a infeccions víriques. Afavorir la criança a casa o en entorn més reduït, coneixeu les mares de dies? Tenir en compte aquestes opcions, sobretot en aquelles criatures més sensibles.
El moc és una barrera física. La seva viscositat que pot canviar amb el grau d’hidratació i el contingut en mucina, aquesta s’encarrega de regular el pH de la mucosa. Canvis en el Ph poden afavorir les infeccions d’alguns bacteris propis de la flora.
Us donaré la recepta, de com fer un bon moc…Ingredients:
95% d’aigua. El moc és un reservori de l’aigua corporal. Una persona deshidratada tindria una mucosa respiratòria més sensible
3% d’elements orgànics. Format principalment per:
(1) Mucina. La quantitat de mucina determinarà la viscositat. Mocs molt enganxosos i espessos, tenen major quantitat de mucina
(2) Albúmina. És una proteïna, i aquesta augmenta en els processos inflamatoris de la mucosa nasal
(3) Immunoglobulines A i E. Són anticossos que exerceixen una acció protectora, com a primera barrera de defensa, d’algunes infeccions
(4) Aminoàcids. Lisina, histidina, arginina, glicina…
2% d’ions i minerals. La composició iònica és similar a les llàgrimes. Sodi, potassi i clor principalment.Algunes recomanacions:
(1) Deixar les rentades nasals amb sèrum i aigua de mar, només quan la mucositat sigui nasal, molesta i limitant. No permet dormir, mamar o menjar i realment és molesta! No fa falta fer-ho com a rutina
(2) No fa falta que la rentada nasal es faci amb molta pressió, amb xeringa. Simplement busquem hidratar el moc, diluir la mucina, fer-lo menys viscosa i que pugui ser expulsat. Ho traurà pel nas, li ho empassarà, o ho vomitarà!…tot correcte! Podem estirar al nen, posant de costat, i li posem el sèrum en l’orifici de superior. En els nens propens a otitis, farem les rentades nasals assegudes
(3) La tos productiva, és un mecanisme de defensa, per a mobilitzar el moc i poder-lo expulsar
(4) Evitar aspiradors nasals. Si la mucositat és bronquial no serveix, augmenta el risc d’otitis i aspirar intensament i sovint, deshidrata la mucosa i aquesta es protegeix, provocant un efecte revoti i produint-se més mucositat
(5) Els bafs amb aigua calenta i ceba ajuden. El vapor d’aigua calenta ajuda a hidratar el moc i els aminoàcids azufrados de la ceba ajuden a fluidificar-lo
(6) Podem també preparar una fórmula de plantes d’acció expectorant, per a fer bafs. Gemmes de pi, eucaliptus, espígol i gros llop. Es pot tenir una resistència o fogó elèctric, i deixar els bafs tota la nit. Amb molta cura!
(7) Beure molt de líquid per a afavorir la hidratació i reduir la viscositat. Aigua principalment. Una possible infusió per a beure, amb acció antisèptica, expectorant i protectora de la mucosa seria…farigola/llantén/malva/gros llop
(8) Grau òptim d’humitat. 45 a 55%
(9) Incorporar el matalàs 35 o 40 graus (amb coixins)