Distingim com l’estructura intervé en les dinàmiques relacionals, participant i influint en el vincle professional-consumidor. Veurem el per què es requereix un canvi de paradigma, en el model mèdic actual, així com també es requereix canvis en la lògica estructural de les organitzacions, si t’interessa, continua llegint
Durant molt de temps ha predominat la lògica del model biomèdic, basat en un reduccionisme biològic, on les causes de la malaltia estan vinculades a l’actuació de patògens externs, o a desequilibris interns amb una implicació involuntària. Des d’aquesta perspectiva es planteja també un reduccionisme cartesià, la qual cosa suposa que ment i cos actuen per separat (Lleó, 2018). Des d’aquesta mirada es descarta la influència dels sistemes socials, i la participació de l’esfera psicoemocional com a element causal, es desvaloritza la multicausalitat.

El model biomèdic situa a la persona en el lloc de víctima davant el seu procés de malaltia, i l’exclou de la seva participació i responsabilitat, situant-lo com a subjecte passiu. Operant des d’aquesta lògica, les organitzacions sanitàries amb estil burocràtic ofereixen una cartera de serveis per a l’atenció i la curació de malalties. Generalment s’exclou la formació i el saber de la persona malalta, i el professional actua com a preceptor, emetent fàrmacs i consells. Estem per tant, davant una relació asimètrica entre professional-usuària, que encaixa perfectament amb la lògica jeràrquica de les organitzacions sanitàries.

El judici i el dictamen del metge, s’entén com una autoritat legitimada socialment, i situa a la persona en el seu estatus de malalt i al metge com el proveïdor dels serveis de salut. Si la persona no busca ajuda mèdica o refusa el tractament serà exclòs del seu estatus de malalt i considerada responsable del manteniment de la seva malaltia. El metge i l’operativa sanitària tenen la potestat de sancionar i d’establir d’aquesta manera, un cert control social (Lleó, 2018). Som testimonis de l’estigmatització que reben algunes famílies i persones que declinen algunes recomanacions o la sistematització d’alguns fàrmacs.

Existeix una demanda en les pròpies usuàries que busquen canvis en l’organització operativa de l’assistència sanitària, les relacions professional-usuària i el tipus de serveis prestats. ‘Es fa imprescindible una concepció menys restrictiva de la salut i la desmedicalització de la mateixa’ (Lleó, 2018). Un exemple, la febre forma part del mecanisme propi d’adaptació biològica, i encara que es contextualitza en la malaltia, pertany també a la salut, i no sempre es requereix de la intervenció farmacològica per a suprimir-la.

Thomas Kuhn va apuntar a la teoria de la correspondència amb la veritat. Per a Kuhn els membres i investigadors d’una ciència solen compartir un punt de vista, supòsits i creences similars respecte a la seva matèria. Kuhn apel·la al terme paradigma, la qual cosa engloba el conjunt de creences, valors i tècniques que comparteixen els membres d’una comunitat. Sempre hi ha un paradigma predominant, aquell punt de vista acceptat per la majoria, i que es converteix en la manera de veure, analitzar i justificar la matèria de la seva ciència (Hergenhahn, 2011). Des d’aquesta perspectiva, ens referim a la nostra medicina , com la medicina normal, i on altres coneixements poden ser considerats alternatius o pseudociència. El saber curatiu d’un indígena no estaria validat des de la perspectiva dominant. Per a Kuhn el parany del paradigma predominant és no deixar de veure el seu propi melic, la qual cosa no li permet als seus professionals i científics veure altres fenòmens i explicacions.

Es requereix per tant, nous imaginaris en l’àmbit sanitari, capaços d’establir altres escenaris i desplaçar el paradigma clàssic biomèdic. En l’àmbit organitzacional, alguns aposten també per canviar les regles del joc, i apel·len a organitzacions que operin des de la lògica i l’economia del bé comú, on se substitueixi el lucre i la competència, per la cooperació (Moreno, 2012).

Referències

• León, J. M. [Jose María]. (2018). Módulo 1. Fundamentos de la psicología de la salud. En Psicología de la salud y de la calidad de vida (pp. 5-36). Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.
• Moreno, A. [Ana]. (2012). La economía del bien común. Resumen de sus 20 puntos centrales. Portal de la Economía Solidaria
• Hergenhahn, B. R. (2011)., Introducción a la Historia de la Psicología (pp. 1-25). (Trad. P. Mascaró Sacristán y O.Madrigal Muñiz). Cengage Learning. (Obra original publicada en 2005)