Llegint aquest article podreu saber què us trobareu quan feu una visita de medicina tradicional xinesa a Cos.
Primer de tot, la persona que ve explica quin és el motiu de consulta. Generalment és un símptoma o un conjunt de símptomes, de vegades aparentment inconnexos.
Entenem que els símptomes són una manifestació d’una distorsió de l’equilibri intern i el tractament anirà enfocat a restablir l’equilibri. Així, el cos mateix podrà fer desaparèixer els símptomes.
Mitjançant tot un ventall de preguntes relacionades amb l’aspecte físic físic, però també algunes de l’aspecte mental i emocional ens podrem fer un quadre complert de l’estat energètic intern.
A més a més, disposem de dues eines més per fer-nos una idea del quadre: la palpació i l’observació (tradicionalment s’utilitzava l’olfacció, ara simplement s’aconsegueix aquesta informació si l’usuari refereix en la seva explicació alguna olor particular de suor, orina,…). Observant la llengua, el seu color, la seva forma, les fissures o marques que hi puguin haver, la presència o no de capa lingual i les seves característiques, tenim informació objectiva de l’estat energètic dels òrgans interns. La llengua triga a canviar, així que el que ens ofereix és una informació ‘històrica’ o de base, que en el moment present pot ser una mica diferent. De la mateixa manera, amb el tractament correcte, la llengua s’anirà modificant, ja que és un reflex de l’estat energètic intern.
Altres ‘pistes internes’ ens les dóna la coloració de la cara i de les mans, on també hi ha zones que reflecteixen l’estat dels òrgans.
Per acabar el diagnòstic, ens servim de la palpació. Amb la palpació del pols radial dels dos canells podem saber molt detalladament l’estat energètic actual dels òrgans interns, i el general de la persona. Posant tres dits en cada canell palpem el Cor, els Pulmons, la Melsa, el Fetge, i els Ronyons, amb la seva energia Yin i la Yang. Hi ha 28 tipus de polsos patològics que es poden percebre en cadascun dels 6 llocs, i a diferents profunditats. També palparem alguns punts i/o canals d’acupuntura per a saber el seu estat.
Amb tot això ja podem fer un diagnòstic des de la perspectiva de la medicina xinesa i saber cap on hem d’orientar el tractament i quina és l’arrel del símptoma. I així ho explicarem a l’usuari, com també la naturalesa dels tractaments i una orientació del pronòstic.
Hi ha dos tractaments principals, l’acupuntura i la fitoteràpia. En la majoria de casos el més efectiu és una combinació dels dos, però si alguna persona ho prefereix, pot optar només per un dels dos, o combinar-ne un amb altres tractaments complementaris.
L’acupuntura consisteix en inserir al cos unes agulles molt fines i deixar-les uns 20-30 minuts, segons el cas, mentre la persona està estirada, respirant profundament en un estat de relaxació. Amb això activem la capacitat de l’organisme per reequilibrar-se i curar-se. Les agulles generalment no fan mal, es nota una punxadeta i després ja no es noten. En posem el mínim número possible (unes 6 agulles) per provocar la mínima invasió i que l’estímul vagi més concentrat a enfortir l’organisme des de l’origen.
Un cop posades les agulles, podem palpar el pols i percebre els canvis que hi han hagut internament amb el tractament que hem fet.
La fitoteràpia és l’altre tractament principal. Utilitzem fórmules tradicionals de la Xina, ja sigui en format de comprimit o de plantes en pols. Tenen un efecte molt potent i es poden personalitzar per a adaptar-les al màxim a cada persona.
A més,si el tractament ho requereix podem afegir tècniques com la moxibustió, les ventoses, la craneopuntura, l’aurículopuntura, el microsagnat, o la fitoteràpia tòpica. I també, és clar, alguns consells relacionats amb l’alimentació.
L’objectiu del tractament és que els canvis siguin profunds, duradors i que aportin vitalitat i energia.