“Com pot ser que el meu fill/a em digui aquestes coses? No el reconec, no era així abans! Abans passàvem temps junts/as i ara no vol ni veure’m!”. La comunicació que abans era fluida i sense problemes ara es converteix en un camp de mines. L’inici de l’adolescència és un terratrèmol de noves emocions tant per als pares com per als adolescents.

Estudis recents han demostrat que el cervell humà experimenta un desenvolupament molt específic durant l’adolescència, i est ens ha ajudat a entendre des d’un punt de vista neurobiològic el comportament adolescent, en concret la impulsivitat. Els lòbuls frontals, que ens permeten organitzar seqüències d’accions, pensar en el futur i controlar els impulsos, s’engruixen durant el principi de l’adolescència. Durant l’etapa d’inflor, s’executen un nom de sinapsi molt elevat i és evident que el cervell adolescent està encara “en obres”. Es diu que la capacitat mental per a prendre decisions, jutjar i controlar-se un mateix no està completament desenvolupada fins als 24 anys.

D’altra banda estan les hormones, que encara que també juguen un rol molt important en les emocions de les persones, no podem considerar-les com les úniques responsables de la irritabilitat en l’adolescència. No obstant això, deixant d’un costat el desenvolupament cerebral i hormonal dels adolescents, hi ha un altre tema que té un significat important en l’explicació del comportament d’els/les adolescents. Aquest aspecte és la creació de la seva identitat. En termes més concrets, els/les adolescents estan intentant trobar una resposta a una de les preguntes més complexes que suren en la nostra societat i que resulta clau en les turbulències que es viuen en l’etapa adolescent: qui sóc?

Aquesta cerca implica enfrontar-se al fins ara desconegut procés d’auto-qüestionament. Això comporta a l’auto-descobriment i el desenvolupament personal en tota una sèrie de qüestions, com el gènere, la fe, l’intel·lecte o les relacions. Per a sentir-nos vius necessitem saber els qui som. Els/as adolescents sovint busquen la seva identitat a través dels altres (companys, pares, germans, cantants, actors…), i és per això que estan en contínua cerca de diferents models i referents per a relacionar-se i imitar-los. A través d’aquesta teoria precisament és quan podem explicar els conflictes entre els/as adolescents i els seus pares.

La majoria dels conflictes es basen en temes més superficials com les tasques de l’escola o de la casa, les sortides amb els amics, o el respecte cap a les seves decisions o idees. Darrere d’aquests aspectes es reflecteixen les inquietuds de l’adolescent i la seva frustració al fet que els seus pares no puguin veure la seva maduresa i la seva capacitat d’actuar sol o sola. En els seus ulls es reflecteix la injustícia i la creença que els seus pares no li tenen suficient confiança perquè pugui prendre les seves pròpies decisions de manera independent. Totes aquestes frustracions amagades i transmeses als conflictes superficials, fa que moltes vegades els pares se sentin perduts i amb les mans lligades davant d’aquestes situacions, i aquesta situació es converteix en un cercle viciós.

En moltes ocasions aquestes frustracions es revelen en comportaments de rebuig, on els/les adolescents deixen de parlar o contestar als seus pares, quedant-se d’aquesta manera cada vegada més atrapats/as entre la necessitat d’amor pels seus pares i la necessitat d’abandonar la seva identitat infantil.

Els/as adolescents estan lluitant contínuament per mostrar als seus pares que han madurat i que han deixat de costat la seva identitat infantil, al mateix temps que necessiten canviar la seva relació amb ells. Demanen el reconeixement per la part dels seus pares de la nova persona en la qual s’estan convertint. Els conflictes entre els pares i els/as adolescents no volen dir necessàriament que siguin “dolents” o que existeixi una “mala relació” entre ells. És important veure els conflictes com una oportunitat per a expressar tant les emocions negatives com les positives.

Un aspecte important en les interaccions conflictives, és la mesura en què els pares i els/as adolescents mostren diferents emocions i canvien amb flexibilitat entre aquestes emocions durant els conflictes. Estudis mostren que aquesta flexibilitat per a expressar diferents emocions, permet als pares i als adolescents explorar nous patrons d’interacció.

Quan pares i fills/es poden expressar tant emocions negatives com positives durant els conflictes, és més probable que puguin trobar patrons d’interacció alternatius i renegociar la seva relació. Per exemple, quan pares i fills/as poden expressar el seu empipament i irritació cap a l’altre durant un desacord, però també es mostren afectuosos l’un amb l’altre, expressen interès per les opinions de l’altre i riuen del conflicte, els conflictes podrien ajudar-los a trobar noves maneres de relacionar-se. Els pares i els fills/as que es queden atrapats en la ira o altres emocions negatives, o que només expressen emocions positives cap a l’altre i tenen por d’expressar la seva ira, podrien tenir més problemes per a renegociar la seva relació. Per tant, és important que un conflicte no s’acabi en una situació d’empipament, sino que es pugui generar un espai on les dues parts puguin expressar tant les seves emocions positives com les negatives.

No hem d’oblidar que al final el que un adolescent està buscant és guanyar-se la confiança i el respecte dels seus pares!

***

Taller “Gestionar els conflictes amb fill(e)s adolescents” . Pots inscriure’t aquí

***
Granic, I. (2005). Timing is everything—*Developmental psychopathology from a dynamic systems perspective. Developmental Review, 25, 386–407. https://doi.org/10.1016/j.dr.2005.10.005.doi:10.1016/j.dr.2005.10.005

Lichtwarck‐*Aschoff, A., Kunnen, S. E., & Van Geert, P. L. (2009). Here we go again—A dynamic systems perspective on emotional rigidity across parent–*adolescent conflicts. Developmental Psychology, 45, 1364–1375. https://doi.org/10.1037/a0016713

Fogel, A. (2000). Systems, attachment, and relationships. Human Development, 43, 314–320. https://doi.org/10.1159/000022692

Thelen, E., & Smith, L. B. (1998). Dynamic systems theories. In W. Damon (Ed.), Handbook of child psychology. Vol. 1: Theoretical models of human development (5th ed., pàg. 563–633). Nova York, NY: Wiley. https://doi.org/10.1002/9780470147658.chpsy0106

Jane Nelsen i Lynn Lott (2012). Disciplina positiva per a adolescents. Medici (Ed.)

Frances E Jensen i Ami Ellis Nutt (2019). El cervell adolescent: Guia d’una mare neurocientífica per a educar adolescents. RBA Butxaca (ed.)