L’acompanyament des de la Psiconeuroinmunologia Clínica està enfocat en una alimentació antiinflamatòria, la regulació dels bioritmes, aconseguir flexibilitat metabòlica, respectar el nostre procés evolutiu i millorar el nostre context, tenint en compte l’àmbit emocional en el procés vital de la persona i en el moment actual.

El tub digestiu està directament relacionat amb el cervell i les emocions a través del nervi vague i els metabòlits que generen les reaccions químiques dels microorganismes del nostre tub digestiu. Segons
el tipus de microorganismes que predominin, les respostes que es generin en el nostre sistema immunitari podran ser pro-inflamatòries o anti-inflamatòries,tenint una repercussió directa en l’organisme i en el nostre cervell. Així, el tractament del tub digestiu és clau en l’abordatge de les patologies inflamatòries i autoimmunes, així com en malalties que tenen com a base la neuroinflamació.

Els símptomes digestius estan massa normalitzats en la societat actual i el seu abordatge des de la medicina convencional és bastant precari. Tractar la cremor o reflux amb omeprazol no fa més que tapar el símptoma sense abordar la causa, deixant a l’estómac totalment disfuncional, impedint que aquest absorbeixi nutrients – la qual cosa provoca anèmies de repetició, dèficits de vitamines i minerals, i la “no digestió” dels aliments. Això fa que els aliments passin sense digerir a l’intestí, fermentin i alterin la nostra microbiota, provocant permeabilitat intestinal: un “intestí punxat” que fa que els tòxics que han de ser expulsats passin a la sang, provocant inflamació de baix grau, i que els nutrients no puguin ser absorbits. Així, una inflamació de baix grau que no es resol, pot evolucionar cap a una patologia autoimmune o una neuroinflamació, símptoma bàsic en patologies com l’autisme, TDAH, Parkinson, Alzheimer…

La inflamació de baix grau sol ser la causa principal de dolors disseminats, dolors articulars, cansament i apatia com a estat “basal”. A més, dolors que aparentment poden venir de l’aparell
múscul-esquelètic i que no acaben de resoldre’s amb teràpies més mecàniques, o desapareixen momentàniament i després tornen, poden tenir el seu origen en la inflamació d’una víscera i seria interessant tractar-los des de la “causa original principal”.

Símptomes ginecològics com la dismenorrea (dolor menstrual) ovaris poliquístics, amenorrea (absència de regla), cicles irregulars, síndrome premenstrual… podrien tenir el seu origen en una inflamació de baix grau que bloqueja la desintoxicació dels estrògens en el fetge. Així, moltes de les vegades (no sempre), tractar-ho amb pastilles anticonceptives no fa més que agreujar el problema. De la mateixa manera, vaginosis bacterianes, infeccions urinàries o candidiasis de repetició (fongs vaginals) solen tenir el seu origen en una disbiosis de la microbiota del tub digestiu.

Així, la Psiconeuroinmunología (PNI) és una ciència que té en compte conceptes poc coneguts en la medicina convencional que són molt interessants a l’hora d’abordar gran part dels processos de salut: la hipoclorhidria, la disbiosis amb o sense sobrecreixement bacterià (SIBO) (alteració de la microbiota) o la inflamació de baix grau, que no és més que la resposta que té el cos per a adaptar-se a un context que l’emmalalteix, solen ser els principals causant de les patologies autoimmunes, dolors disseminats, alteracions menstruals, depressió i altres malestars que estaran en el punt de mira de la consulta.

Tapar un símptoma medicalitzant-lo i no atendre la seva causa ens portarà al fet que aquest es cronifiqui o es converteixi en un altre. Des de la Psiconeuroinmunologia Clínica buscarem la causa del símptoma per a atendre’l, escoltar-lo i donar-li el seu sentit, atenent a allò que vingui a dir-nos i prenent un paper actiu en els nostres processos de salut.

“Quan es tracta de salut, tot està connectat”