No deixis per demà allò que puguis fer avui, l’embaràs no es recupera i nou mesos passen volant

La vida ens dóna nou mesos de gestació. I per alguna cosa és! És el temps que cal perquè les nostres criatures madurin per poder mamar, respirar i sortir del cos de la mare, d’entre els seus ossos. És un temps just que no només permet la maduració de la criatura, sinó que permet també la maduració emocional de la dona i de la parella; el temps just per fer la metamorfosi cap a mare, cap a pare.

L’estat d’embaràs és un procés normal a la vida i al cos d’una dona. Però també és molt complex. I és tant complex que ens agafa per sorpresa i gairebé no tenim temps d’anar descobrint i paladejant tots els canvis que es van succeint dia a dia.
Per mi l’embaràs és un moment de contemplació del cos, de gaudir-lo, d’explosionar-lo. Temps d’obrir una nova mirada cap a una mateixa; temps d’establir un diàleg de pensaments, sentiments i tactes amb la nova persona que creix a la panxa. Temps per confiar en la fisiologia i la potència femenina, temps per apartar de la ment negativitats i pors.

Temps, en fi, per reflexionar com a mare, com a pare, com a parella… i per sentir- te en el teu nou lloc.

Normalment, com que durant aquests nou mesos continuem amb la nostra activitat habitual (i està bé que així sigui!) no tenim temps de gaudir de tot allò que ens passa. Els dies passen volant i a la nit queden estones rascades a la son per comunicar-nos. Acostumem a tenir poca informació de la normalitat, les hormones, les emocions, les pors bones, l’instint, la logística, la sexualitat. I és habitual sentir-se sense referències, ja que és complicat tenir a prop a mares i pares criant i empatitzar amb ells, convivint-hi.

I com que fins que no ens hi torbem, no investiguem sobre el tema, durant aquests nou mesos ens posem a buscar informació, d’esponges mentals i recollint els pros i els  contres de l’epidural, de l’oxitocina, del tall del cordó, del massatge perineal… necessitem que ens expliquin com fer els exercicis de Kegel, i saber si hem de canviar en alguna cosa la nostra alimentació. Per no dir que ens comencem a plantejar temes com l’alletament, el collit, el xumet, les nits, els bressols de collit, les motxilles porta nadons, el biberó, les crisis d’alletament, la depressió post part, la febre, les posicions pel part, la respiració, la vitamina K, la D… I és un no parar de barrejar temes! I ens trobem prenent decisions sobre temes que tres mesos endarrere no sabies ni que existien.

Durant la meva pràctica professional m’he trobat mares que m’expliquen que els van passar coses que no desitjaven, que no tenien prou informació i que el postpart és una muntanya russa per a la dona i la seva parella, que sovint se senten desorientades pel sentir de cadascú.

Penso que aquest és un temps en què és molt important la companyia i la informació, trobar grups de suport i ajuda, no només al postpart, sinó també durant l’embaràs. I durant la criança, és clar!

És per això que us recomano enormement participar en els grups d’acompanyament a l’embaràs, el part i la criança; per tenir un temps de dedicació exclusiva a la vostra panxa, al vostre cos, a tot allò que l’embaràs us mou. Un temps per anar-vos informant d’aquest procés natural que esteu vivint i de com podeu habitar-lo de manera més saludable. Un temps per plantejar-vos opcions de part i prendre les decisions des de la calma, amb certesa. Un temps, en fi, per sentir-vos acompanyades.
Recomano grups que us incloguin des de ben aviat, al quart o cinquè mes de gestació. Ja sé que en aquests moments encara esteu treballant i pensant que encara falta molt, però si la natura ens dóna nou mesos de gestació és per aprofitar-los des del minut zero! D’aquesta manera el procés d’interiorització i canvi és més complet i caminem conjuntament en allò físic i en allò emocional.

A Cos, des de les diferents disciplines amb les que treballem, t’oferim un acompanyament acurat, amorós i personalitzat durant tot el teu moment d’embaràs, postpart i criança. Perquè sabem que aquests nou mesos son un temps molt valuós… i perquè nou mesos, tu també ho saps, passen volant!