L’endometriosi és una malaltia crònica que consisteix en l’aparició de teixit endometrial fora de la cavitat uterina. Pot afectar a qualsevol persona que tingui o hagi tingut aparell reproductor femení, i és molt més freqüent des de la menarquia (primera menstruació) fins a la menopausa.

L’endometriosi és un síndrome de causa multifactorial:

• Presencia d’un endometri ectòpic (fora de la cavitat uterina)
• Predisposició genètica
• Factors epigenètics
• Disfunció del sistema immunològic
• Factors psicoemocionals
• Alteració del sistema endocrí (és estrogen – depenent)

Aquestes causes, de manera aïllada, no provoquen l’endometriosi. Es necessita una interrelació entre elles per arribar a desenvolupar aquesta patologia.

L’endometriosi és per tant una patologia sistèmica. No la podem tractar de manera focalitzada i aïllada.

En conseqüència el seu abordatge haurà de ser sistèmic  amb un equip multidisciplinari que pugui acompanyar el procés i millorar la qualitat de vida de les persones que la desenvolupen.

La nutrició, l’osteopatia, la medicina tradicional xinesa, la fisioteràpia del sòl pelvià, la teràpia neural, la ginecologia… son algunes de les teràpies que poden coexistir en aquest acompanyament multidisciplinari.

Aquí em centraré en explicar com pot ajudar la fisioteràpia del sòl pelvià en un procés d’endometriosis.

La fisioteràpia dins del marc de l’endometriosi juga un paper important a pel què fa a la disminució dels símptomes i per tant  en la millora de la qualitat de vida de la persona.

La principal simptomatologia de l’endometriosi son problemes amb la fertilitat i dolor, sent molt divers en funció del lloc on es troba el  teixit endometrial ectòpic. Hi ha diferents localitzacions, però les més freqüents són: els ovaris (on formen endometriomes o quists de xocolata),  les trompes de Fal·lopi, al septe entre la vagina i la bufeta i al fons de sac de Douglas (espai entre vagina i recte).

Així doncs, els símptomes poden variar en cada qualsevol persona que tingui o hagi tingut aparell reproductor femení: dolor agut durant la menstruació, sagnats abundant també en la menstruació, dolor pelvià crònic, edema abdominal, disparèmia (dolor durant les relacions sexuals), vaginisme (espasme involuntari de la musculatura de la vagina que impossibilita la penetració), dificultat en la fertilitat, diarrea, disquèzia (dolor a la defecació), estrenyiment,  hipertonia de la musculatura del sòl pelvià (molt freqüent), contractures en vagina i vulva, congestió vulvar, etc.

A grans trets aquesta patologia es caracteritza per provocar alteracions en la fertilitat,  dolor, inflamació i adherències entre vísceres ( sobretot vísceres de la pelvis, bufeta, matriu, ovaris i recte). Per exemple si es generen adherències a l’espai que hi ha entre vagina i recte, pot provocar dolor o dificultat en la defecació, si es genera a la zona de bufeta provocarà dificultats durant la micció.

La fisioteràpia treballa per disminuir aquesta inflamació, alliberar adherències i per tant disminuir el dolor.

La fisioteràpia té diferents eines per treballar:

• Tècniques manuals: (tant intravaginals com externes) per alliberar adherències o tensions musculars, massatge perineal per relaxar la musculatura del sòl pelvià, estiraments, treball postural, de respiració.

Un exemple seria un treball intern per alliberar l’úter amb molta retroversió (úter recolzat al recte) . Això dificulta la defecació provocant dolor i /o estrenyiment. Amb la fisioteràpia podem alliberar aquesta posició i deixar lliure aquest recte, millorant la defecació i reduint el dolor.

Podem també relaxar el sòl pelvià en cas de hipertonia fent un massatge i  treballar la relaxació de la musculatura per reduir o eliminar les molèsties durant la penetració.

• Tècniques instrumentals: TENS per relaxar i disminuir el dolor, Indiba per activar la regeneració del teixit i millorar la seva nutrició i qualitat.
• Fisioteràpia post quirúrgica: en cas d’endometriosis molt severes, que necessiten passar per una laparoscòpia per poder eliminar aquestes adherències, la fisioteràpia de sòl pelvià vetlla per evitar que es generin noves adherències provocades per la intervenció, disminuir el dolor i millorar les tensions internes.

La fisioteràpia, conjuntament amb les altres teràpies abans esmentades, ens pot ajudar a alliberar el nostre cos d’adherències, d’inflamació i de dolor i aconseguir una millor qualitat de vida sense les limitacions que ens genera l’endometriosi.