Quan llegim osteopatia i odontologia juntes, podria semblar-nos que no tenen res a veure una amb l’altra. En realitat és tot al contrari: la boca està connectada al crani i qualsevol problema de tensió, rigidesa o falta de mal·leabilitat d’aquest pot afectar els tractaments odontològics, ja sigui implants, ortodòncies, endodòncies o altres.

El treball combinat entre osteopatia i odontologia

Anem primer a l’anatomia i fisiologia del crani: aquest té diferents funcions, entre elles i com a principals, garantir la protecció de l’encèfal i donar suport a alguns dels principals òrgans dels sentits.

Per portar a terme aquestes funcions tan vitals cal que compagini elements de rigidesa i, alhora, de mobilitat, per això, cal que sigui capaç d’entreteixir les seves parts òssies, dures, amb les que estan formades de teixit connectiu dens, el que es coneix com a articulació sinartrosi.

Aquestes articulacions ofereixen només possibilitats de moviment molt petites, podríem dir que més aviat parlem de mal·leabilitat. El crani és una obra d’enginyeria espectacular, com la resta del cos, i està dissenyat per ser capaç d’absorbir i esmorteir les pressions internes i externes a les que està sotmès.

Per posar un exemple que ens incumbeix en aquest article: el crani té la capacitat de deformació suficient com perquè una ortodòncia pugui eixamplar un paladar inicialment estret i permetre que les peces dentals aconsegueixin l’espai suficient per alinear-se i mantenir una bona relació d’oclusió (és a dir, es doni el contacte correcte entre les fileres de dents superior i inferior).

És cert que l’ossificació del crani acaba entorn als 12 anys, però, com mencionava anteriorment, la mal·leabilitat es manté fins l‘edat adulta i la rigidesa sobrevé a edats ja força avançades. Ara bé, diferents tipus de traumes i postures inadequades poden alterar la normal fisiologia del crani i de la seva mal·leabilitat i, per tant, afectar la seva funcionalitat i generar diferents tipus de problemes: problemes bucals, mals de cap, tensions nucals, canvis en la postura de l’individu… i, sota aquestes, circumstàncies augmenta la rigidesa i falta de flexibilitat del crani.

Què passaria en un tractament odontològic, d’ortodòncia correctiva, implants o ortopèdia, endodòncia sota aquestes condicions? . Doncs, òbviament, que es farien més llargs, menys efectius i eficaços, amb més molèsties o dolor, amb complicacions i respostes inesperades.

Aquí intervé l’osteopatia, ja que a través de les seves tècniques pot ajudar a restablir les propietats fisiològiques de mal·leabilitat i elasticitat dels teixits del crani, d’una forma generalment ben poc invasiva, tant que es pot aplicar a qualsevol edat!

Vols un consell? Associa un tractament bucal amb el treball osteopàtic que, a través de les seves maniobres, retornarà les seves propietats als teixits i possibilitarà uns millors resultats!