El nostre organisme és un Univers, en gran part desconegut, i per poder objectivar els diferents processos, tant fisiològics com a patològics ha estat necessari limitar el camp visual sobre el qual es vol estudiar.

És per això que en les últimes dècades la ciència ha tingut la necessitat d’especialitzar-se per millorar el coneixement del TOT. Aquesta especialització ha estat i és fonamental per avançar en el terreny científic, i conseqüentment avançar en el coneixement en el camp de la Medicina. D’aquesta manera, hem anat obtenint molta informació separada per parts, creant les diferents especialitats mèdiques, absolutament útils i necessàries en el coneixement de l’Ésser humà.

Però sense adonar-nos-en, i progressivament, hem anat perdent la visió general, la globalitat de l’organisme en allò referent a la salut i la nostra mirada ha quedat limitada a les parts, sense tenir en compte el TOT.

La paraula Integrar em porta a pensar. Integrar com constituir un tot, integrar com completar, integrar com formar part. En definitiva, indica quelcom constructiu, sumatiu. Paraules que impliquen creixement.

Entenc la Medicina integrativa com aquella que visualitza o diagnostica l’ésser humà com la suma del coneixement per parts de l’organisme, de factors ambientals, emocionals, espirituals i energètics. És aquella que, a més, utilitza totes les eines terapèutiques necessàries, occidentals, orientals, innovadores i ancestrals per retornar l’equilibri a l’organisme.

Des del meu punt de vista Medicina integrativa és la que no queda limitada a allò físic exclusivament a l’hora de diagnosticar i tractar la persona, sinó que contempla l’individu com un tot, que forma part d’un Sistema on factors ambientals, energètics, espirituals, i emocionals intervenen en l’estat de salut.

En l’actualitat s’escriu molt sobre Medicina integrativa, com en aquest mateix text, i encara llegeixo diverses opinions sobre el tema. Desitjo que en un futur molt proper deixem de necessitar posar el cognom d’”integrativa” quan parlem de Medicina, entenent que un terme  està inclòs en l’altre.