En els grups de criança als quals vaig estar, sovint parlàvem de la importància de cuidar-se. Normalment es referia a un massatge, a una classe de ioga, a sortir a córrer o a quedar amb les amigues.

Alguna cosa que possiblement formava part de la teva vida premamà, i que, de totes maneres, t’alimenta i t’ajuda a relaxar-te, descansar i gaudir. Així pots després estar més feliçment disponible amb el teu nen.

Clar que sí! Ajuda moltíssim.

“I com et cuides de moment a moment? Com et cuides ara mateix?”

Aquestes són les preguntes que m’acompanyaven en el meu postpart, i que em continuen acompanyant ara.

Perquè no sempre puc tenir un temps exclusiu per a mi, i perquè a vegades el tinc però necessito més.

Perquè la classe de Ioga, l’exercici, el massatge o la sortida amb les amigues triguen un temps i s’acaben.

Però jo i la meva filla (i la força de gravetat!) som allà la gran part del temps. I quan estic amb la meva filla vull seguir tenint-me en compte.

Per a poder donar i donar, per descomptat que necessito el suport de la meva parella, de la meva família i amig@s, de la societat (en la mesura que sigui possible).

Però independentment del grau del suport exterior amb el que puc comptar, també tinc la possibilitat de donar-me suport des de dins.

I aquesta possibilitat no és molt coneguda encara.

Estic parlant d’un suport molt tangible, físic, que es veu reflectit en les meves emocions i pensaments. En la meva sensació de benestar.

Estic parlant d’un suport que ve d’un adonar-se i triar. Un procés simple que qualsevol pot usar. Només fa falta conèixer-ho, i anar-ho practicant.

Aquest procés és la base de la Tècnica Alexander -per a mi, una gran ajuda a l’hora de cuidar-me- i és el que et convido a explorar en les meves classes.

Perquè cuidar-te vagi de la mà amb el teu dia a dia.

Eutokia i Tècnica Alexander