Fa unes setmanes vam tenir una trobada i xerrada amb Bàrbara Crespi, responsable de Grans Donants, Herències i Llegats, de WWF Espanya (Fons Mundial per a la Naturalesa), l’organització conservacionista que identifiquem amb el logo del Panda.La Bàrbara ens va parlar de l’organització en la qual treballa, aquesta defensa el valor de la naturalesa, la cura dels seus cicles, i la seva capacitat per a autogenerar-se i autoconservar-se. Això és necessari per a la preservació del clima i la biodiversitat de les espècies. Denuncien l’impacte de l’home en els sistemes naturals i l’efecte que té una societat que basa la seva economia en el consum. Els seus programes treballen perquè la naturalesa estableixi el seu equilibri ecològic i sigui autònoma en el seu manteniment-regeneració. Per a això es requereixen lleis i sensibilitats conservacionistes.

És interessant entendre el funcionament d’un macrosistema, en aquest cas la naturalesa, i comprovar la similitud existent amb l’activitat dels microsistemes. Podem entendre el nostre organisme com un microsistema, i igual que la naturalesa, aquest es desorganitza si alterem els seus cicles, els Cicles Circadiaris. Aquests regulen funcions importants, la temperatura corporal, el metabolisme, la pressió arterial, nivells hormonals, el somni/vigília o l’estat d’ànim. Un exemple de disrupció del cicle circadiari és el conegut Jet Lag (*Garduño, 2019), també sabem quina repercussió té la contaminació lumínica en aquests cicles.

Que interessant seria que la medicina tingués més present la importància dels cicles orgànics, així com també la capacitat pròpia de l’organisme d’autoconservar-se, l’anomenada homeòstasi. Es requereix una major educació en l’autocura, per a aconseguir que l’individu se senti protagonista i responsable de la seva pròpia ecologia. És per tant coherent defensar un model basat en l’autogestió de la salut.

Les organitzacions ecologistes han passat de preservar a una sola espècie en particular, a protegir ecosistemes complets i les seves interaccions. Per a resguardar l’ecosistema fa falta entendre les relacions existents de les diverses espècies que el configuren, estem per tant davant una perspectiva sistèmica. S’entén com a Mutualisme, la connexió/vincle entre organismes de diferents espècies, en la qual tots obtenen un benefici. És diferent de la depredació, on uns es beneficien i altres surten perjudicats (Pérez, 2007). En medicina cada vegada més s’investiga el paper del microbioma, aquesta comunitat de microorganismes que des de la simbiosi comparteixen un mateix espai corporal. L’ecologista, poeta i filòsof Jorge Riechmann ens aproxima el concepte de Simbioética, on aquest reclama una reforma intel·lectual i moral per a impulsar ecosofíes i cultures amigues de la terra (*Riechmann, 2022).

A través de la  Bàrbara coneixem més a l’organització WWF, i descobrim amb major profunditat el seu recorregut i el paper d’alguns dels seus actors rellevants. Un d’aquests protagonistes va ser Félix Rodríguez de la Fuente, que va irrompre en l’imaginari social instituït de l’Espanya dels 70 i vam veure com el seu discurs emotiu i clar va captar l’atenció de la gent i va permetre l’emersió de nous imaginaris i significats. Félix ens ofereix una altra perspectiva del llop, considerat fins a aquell moment com una feristela, la qual cosa justificava el seu extermini.

En el camp de la medicina, es requereix també d’actors i organitzacions que dibuixin nous imaginaris, que apel·lin a la multicausalitat (model *biopsicosocial), autoresponsabilitat, promoció de la salut (model salutogènic), desmedicalització de la vida i implicar activament la xarxa social i política (Lleó, 2018).

Vull agrair a Bàrbara Crespi la seva amabilitat i el seu temps, i que totes explorem l’acció de donar, que com diu Joan Melé, ‘és aquell diner que mor en mi, per a neixi en una altra persona o projecte’
https://www.wwf.es/colabora/herencias_y_legados/

Referències
● *Garduño, B [*Brenda], *Garduño, A [Ángel], 2019. Salut, estil de vida i el cicle circadiari. Centre del ciències de la complexitat.
● León, J. M. (2018). Mòdul 1. Fonaments de la psicologia de la salut. En Psicologia de la salut i de la qualitat de vida (pàg. 5-36). *Fundació *per a la Universitat Oberta de Catalunya.
● Pérez, V. A [*Victor Adrián]. (2007). La importància del mutualisme per a conservació biològica. *Herreriana. Vol. 3, Núm..2
● *Reichmann, J [Jorge]. (2022). *Simbioética. Homo sapiens en l’entramat de la vida. (Ed. *Dilemata).