Per què la paraula Fibromiàlgia genera tant de rebuig social, de qui la pateix i de qui la tracta? És una paraula vinculada al concepte d’irreversible o per sempre, de tristesa, de víctima, d’impotència, de “sense sortida”.

Se sap que en la Fisiopatologia de la Fibromiàlgia hi ha involucrats múltiples mecanismes que acaben produint una Hipersensibilitat en la modulació del dolor en el Sistema Nerviós Central que es tradueix en una híper resposta dolorosa al tacte, o dit d’una altra manera, a una hipersensibilitat física que produeix una hipersensibilitat emocional amb una retroalimentació constant d’una sobre l’altra. Tot això, com he dit, produït per múltiples disfuncions tals com, un Estrès Oxidatiu, una alteració del Sistema Neuroendocrí, la disminució dels mecanismes de reparació i homeòstasi muscular, el dipòsit de inmunocomplexes que finalitzen , tots ells, en una hipersensibilitat del sistema de Modulació del dolor a nivell Sistema Nerviós Central.

S’ha vist que les persones que pateixen aquesta síndrome, Fibromiàlgia, a més de la tríada que tots coneixem, Dolor +Fatiga+ Alteracions del son, presenten cert grau de Deterioració Cognitiva directament proporcional a la intensitat del dolor, produint el que els neuropsicòlegs anomenen Síndrome Disexecutiu, és a dir, l’alteració de les capacitats d’atenció més complexes o dificultat a executar: posar en marxa diferents funcions cognitives (memòria, atenció, etc.) de manera simultània que socialment són necessàries per ser normofuncionants, tals com, ser mare/pare i/o portar la casa i/o treballar. Són persones la capacitat atencional de les quals i d’adaptació als canvis (flexibilitat cognitiva) s’ha vist disminuïda, minvant significativament la seva qualitat de vida i afectant de manera negativa a les seves relacions socials i a la seva funció ocupacional.

Proposo, llavors, ampliar la nostra comprensió cap a aquestes persones per poder entendre millor un síndrome, amb un dolor físic i fatiga real, al qual li afegim una deterioració cognitiva, tot això reversible en la mesura que la persona es treballi des d’un enfocament multidisciplinari.

Hi ha múltiples teràpies que poden ajudar al reequilibri d’una persona amb Fibromiàlgia. Comencem pel més fàcil, uns bons hàbits alimentaris on els antioxidants són els grans protagonistes, fonamentals en aquesta entitat.

Per descomptat acompanyat d’exercici físic, dirigit per un/a professional que conegui aquesta patologia. Carles Ametller, de Cos (llicenciat en Inef i osteopatia) ens explica com l’exercici regula el cortisol, les citocines i endorfines, entre altres, incidint així sobre el Dolor, la Fatiga i l’esfera anímica de l’individu. Recalca la importància d’individualitzar l’activitat física ja que en cada cas pot ser diferent, començar de forma molt progressiva i buscar la màxima regularitat possible.

Una altra eina fonamental, és l’enfocament emocional de la Fibromiàlgia. Des de Cos, Michela Deiana també proposa la Integració Emocional. Una tècnica que treballarà des d’algunes emocions com la Impotència i la Culpa, entre altres, per desfer patrons emocionals amb els quals hem crescut, com el patró intern de “salvadora”, per exemple, que cerca la recompensa de l’entorn d’una manera inconscient. En les persones que pateixen fibromiàlgia hi ha una falta de connexió, que fa que no es tinguin en compte les energies reals que es tenen, per això se sobrecarreguen, sobretot ocupant-se dels altres. Quan es desenvolupa la malaltia és quan ja estan fent servir les piles de reserva.

En l’actualitat, hi ha més recursos des de la Neuropsicologia. La Judit Saldaña, de l’entitat Dopamina, col·laboradora de Cos, ofereix una reeducació a través d’una Estimulació Cognitiva Integral, a través de jocs i exercicis mentals , que a més de divertits, són reeixits pel què fa a la recuperació de les capacitats cognitives de la persona que els practica. Des de la mirada integradora de Cos, així mateix, realitza Neuroeducació i Acompanyament al Familiar/Cuidador/a perquè conegui com processa el cervell i quins recursos posar en marxa per minimitzar els dèficits, afavorint la comprensió del síndrome i millorant les relacions entre qui el pateix i les persones que conviuen amb ella.

Disposem, a més de les anomenades anteriorment, d’altres teràpies que ajudaran a recuperar la integritat física i emocional de les persones amb Fibromiàlgia, tals com són la Reflexologia Podal (estimulant àrees corresponents a l’eix suprarenal), la Medicina Tradicional Xinesa-Acupuntura (a través dels Meridians), la Teràpia Neural (reguladora del Sistema Nerviós Autònom) i la Hemovacuna o coneguda també com a auto-hemoteràpia.

És qüestió d’ampliar la mirada, tant dels terapeutes com de les persones que pateixen Fibromiàlgia per fer un enfocament multiterapèutic que ajudi a comprendre el que succeeix dins la persona per sortir del lloc en el qual se sent atrapada.